L'exercici consistia en dibuixar una carxofa (la qual teniem davant nostre) i poder fer-la el més real possible. 

La gràcia de l'exercici era que havíem de plasmar una carxofa dimensional, és a dir, real, al paper. 

A més, aquesta tasca tenia a veure amb els exercicis de les ombres, els quals ja ens donaven el dibuix plasmat al paper.